Caravaggio

Michelangelo Merisi da Caravaggio (Milà, 29 de setembre de 1571 - Porto Ercole 18 de juliol de 1610) conegut com Caravaggio per haver nascut a Caravaggio, Bergamo, Llombardia.

Pintor italià, és un dels exponents més destacats de l'escola naturalista que va sorgir a Itàlia com a oposició al corrent manierista que va dominar l'escenari artístic del segle XVI.

Fill de Fermo Merisi que treballava com administrador de Francesco Sforza que era Marchese de Caravaggio, una ciutat a aproximadament trenta quilòmetres de Milà. La seva mare, Lucia Aratori, venia d'una família adinerada del mateix districte. Cap dels nens Merisi està inscrit als registres baptismals de Caravaggio, tot sembla indicar que Michelangelo Merisi va néixer a Milà, on el Marchese tenia el seu jutjat i on vivia el seu pare. En aquella època Milà era territori de la dinastia dels Habsburg.

El 1576 la família es protegia a Caravaggio per evitar una plaga que assolava Milà. El pare de Caravaggio moria aproximadament el 1577. Es creu que l'artista va créixer a Caravaggio, però la seva família mantenia estretes relacions amb els Sforza i amb la poderosa família Colonna, que estaven emparentats per enllaç matrimonial amb els Sforza i destinats a jugar un paper essencial en la vida de Caravaggio.

Caravaggio va aprendre l'art de pintar a Milà d'un mestre manierista deixeble de Ticià, Simone Peterzano, i sobretot a partir de l'estudi de les obres d'alguns artistes venecians. Va ser influenciat per l'obra de Leonardo, pel naturalisme alemany i el gust pel detall de la pintura Llombarda. Després dels anys d'aprenentatge a Milà, de 1592 a 1606 va treballar a Roma, on va obrir un taller propi i no va tardar a destacar no solament pel seu original enfocament de l'obra pictòrica, sinó també per la seva vida irregular, en la que se succeïen baralles i episodis reveladors del seu caràcter tempestuós i la seva falta d'escrúpols. Es diu que Caravaggio va tenir una mal reputada amant de nom Arabel de Serrano.

De Caravaggio s'ha dit que va ser un revolucionari tant per la seva vida turbulenta com per la seva pintura, en la qual va plantejar una oposició conscient al Renaixement i al manierisme. Sempre va buscar, abans que res, la intensitat efectista a través de vehements contrasts de clarobscur que esculpeixen les figures i els objectes, i per mitjà d'una presència física de vigor incomparable, molt teatral. En evitar qualsevol vestigi d'idealització i fer del realisme la seva bandera, va pretendre abans que res que cap de les seves obres no deixés indiferent a l'espectador.

Les obres dels primers anys milanesos de Caravaggio són desconegudes. La producció romana de la major part de la dècada de 1590 consisteix fonamentalment en pintures de gènere que combinen la figura humana amb motius de i natura morta. Constitueix un exemple emblemàtic d'aquesta primera etapa creativa El tocador de llaüt, on un jove de bellesa afeminada i sensual comparteix protagonisme amb fruites, flors i una sèrie d'objectes relacionats amb la música. En aquestes primeres obres resulta ja evident l'ús estètic de Caravaggio dels jocs de llums i ombres, si bé el clarobscur només serveix aquí com creador de volums i de profunditat, sense afegir a l'acció efectes de dramatisme, com seria habitual en les creacions posteriors de l'artista. El sopar d'Emaús, una de les seves obres mestres, datada cap a 1600, es caracteritza pels sumptuosos tons foscos, ombres envoltants i feixos de llum clara que incideixen en punts determinats, i assenyala el començament del període de maduresa de l'artista, que es decanta obertament per la temàtica religiosa i treballa per encàrrec dels grans comitents de l'època. Algunes de les seves obres són rebutjades pel naturalisme amb què aborda els passatges bíblics, però no falten els mecenes laics disposats a adquirir els que el clergat no veu amb bons ulls.

Malgrat l'anterior, va ser un alt càrrec eclesiàstic qui va resultar determinant per a la carrera de Caravaggio: el cardenal Francesco Maria del Monte, ambaixador dels Medici a Roma, que va comprar algunes de les seves obres i va propiciar que li fos encarregada, el 1599, la decoració pictòrica de la capella Contarelli, ubicada a l'església romana de Sant Lluís dels Francesos. Aquest va ser el seu primer encàrrec monumental, i hi corresponen dues de les grans realitzacions de l'artista: La vocació de Sant Mateu i El martiri de San Mateu. Són també creacions fonamentals d'aquesta època La crucifixió de San Pere i La conversió de Sant Pau, ambdues per a la capella Cerasi de Santa Maria del Popolo. Són obres, totes elles, dominades per una intensa acció dramàtica, molt estudiades des del punt de vista compositiu i en les quals s'obtenen resultats esplèndids amb una gran economia de mitjans.

El 1606, Caravaggio va matar un home en una baralla i es va veure obligat a fugir de Roma, on, molt al seu pesar, mai no va poder tornar. Els quatre anys següents transcorren bàsicament entre Nàpols i Sicília. Durant aquest temps va atendre sobretot encàrrecs religiosos i va pintar algunes obres en les quals el seu dramatisme característic deixava pas a una gran serenitat. Han quedat testimonis pictòrics de les seves estades a Nàpols i Sicília. La seva mort sembla haver estat tant torbosa com la seva vida. Va morir a Porto Ercole, tocant als Estats Pontificis, el 1610 en una platja solitària, afligit de malària, després del pas per una presó on hi va anar a parar, sarcàsticament, per error i en va sortir gràcies a un suborn.

Caravaggio i la homosexualitat

En aquests moments no podem assegurar que Caravaggio fou homosexual, especialment per tractar-se d'un concepte que apareix amb posterioritat, però si que la visió de la seva pintura podem veure que hi ha un caire ambigú. És aquesta ambigüitat la que ha portat a veure una relació homoeròtica. No podem oblidar que la majoria dels seus personatges són nois joves i que es presenten amb posicions homoeròtiques i semi nus, inclosos en obres religioses com El jove sant Joan Baptista.

També trobem que un dels motius de la seva sortida precipitada de Roma són les acusacions per sodomia. Tot i ser un recurs habitual en l'època per atacar a l'adversari, no és una dada més a tenir en compte en la seva pressumpta homosexualitat.

Com en altres obres i autors, aquesta ambigüitat a portat a ser un dels autors més estimats per la comunitat homosexual. Com a Sant Sebastià, Derek Jarman el 1986 en realitza una gran pel·lícula, en què a part de l'explicació des de l'ambigüitat sexual, també presenta aquells elements que van ser escandalosos en el seu moment, la utilització de pobres i prostitutes com a models dels seus quadres. Com la utilització d'un cadàver d'una dona com a model per a la Verge en el quadre de la Dormició de la Verge.